Sèrgi Carles, sòci del CA del Congrès, publica en cò de Letras d'Òc Los sants innocents, una revirada del roman Los santos inocentos de Miguel Delibes.
Ven de sortir a las edicions Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.
Còrpus textual transcrich e traduch per Henri Grobost, Rose-Marie Grobost e Maximilien Guérin a las edicions L'Harmattan ; s’agís del segond obratge de la colleccion "Les Parlers du Croissant" (colleccion creada pel projècte CNRS de meteis nom).
Los ausèls, los cal saber escotar per comprendre lor lengatge. Maria Odila Dumeaux vos balha aicí las claus per descobrir çò que dison los ausèls de l’òrt, del campèstre o del bòsc.
Novetat deis edicions dau CREO Provença e de l’IEO Var. Lo libre se pòt trobar a l’Espaci occitan deis Aups : Toponymie provençale de Signes, Un Territoire et des Hommes. Le trésor des noms de lieux d'un village provençal.
D'aüra en lai l'occitan vivaroaupenc vai aguer son metòde d'aprendissatge de referéncia : A nòstre biais – Apprendre l'occitan vivaro-alpin de Gerard Ligozat, qu'es membre dau Conselh Linguistic dau Congrès.
Aqueste libre enclau un escapolon de 1000 mots occitans, illustrats d’un biais plasent e acompanhats de la prononciacion figurada per tal de los poder dire amb l’accent que cal.
Que sia per la premsa, o en conferéncias batalèras o animadas en librerias o hitas de cultura, la navèra edicion deu Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes de Simin Palay, coeditat per las edicions Reclams e lo Congrès permanent de la lenga occitana, que hè parlar d'era.
Eth Cartulari d’Auloron, libe manuscrit conservat aths Archius d’Auloron, qu’esté establit en sègle XVIau pera comunautat municipau d’Auloron (Bearn) tà har vàler eths drets dera vila i eras libertats deths vesins.
Lo 26 de heurèr a 18 h, au Parvis (espaci culturau deu centre comerciau E. Leclerc), Joan Breç Brana, Sèrgi Javaloyès, Joan-Luc Landi, Maurici Romieu que'vs haràn descobrir l'istòria d'aqueth diccionari e las colissas deu lor tribalh.
Los linguistas dels parlars del Creissent an apitat un site per ne saber mai sus las especificitats d'aqueles parlars mas tanben per poder escotar los collectatges.
Aqueth libe-CD qu’ei dedicat aths que vòn pas desbrembar tant coma aths que vòn aprénguer, comprénguer e transméter un passat pas tan lonh e pr’aquò guaireben amortit.