Lo 18 de mai de 2026, un collectiu de deputats de totes orizonts politics a adreçat al Ministre de l'Educacion nacionala una letra comuna exprimissent lor preocupacion pertocant la flaquesa dels mejans atribuïts a l'ensenhament immersiu en lengas regionalas.
Dins aquel corrièr, los signataris tòrnan afirmar lor sosten indefectible a la promocion de las lengas de França, tornant dire que « son una riquesa per França » e que pòdon demorar vivas sonque se son transmesas a las generacions novèlas.
Lo còr de l’alèrta pòrta sus la decision del ministèri d'atribuïr sonque 6,38 pòstas en Dotacion Generala Orària a la ret Eskolim, que fedèra las escòlas immersivas associativas en lenga occitana, alsaciana, basca, bretona, catalana, còrsa.
Los parlamentaris joslinhan qu'aquela dotacion es « insufisenta en comparason dels besonhs e de las demandas transmesas », alara quitament que las rets concernidas respècten los nivèls reglamentaris de desdoblament fixats pel ministèri.
Denóncian una situacion ont l'equitat entre los escolans es pas mai garantida, al sol motiu que son escolarizats dins d'establiments immersius associatius.
Los deputats tòrnan dire tanben que 25 lengas regionalas de França son consideradas coma vulnerablas o grèvament menaçadas segon l'UNESCO e invòcan l'article 75‑1 de la Constitucion, que reconeis las lengas regionalas coma fasent partida del patrimòni de França, e impausa a l'Estat de los protegir.
Dins la letra, los parlamentaris afirman clarament que « lo governament las deu protegir e lor acordar de mejans e sollicitan la reevaluacion immediata de la dotacion acordada a Eskolim - per tal de garantir una dintrada serena e confòrma als tausses d'enquadrament en vigor e una clarificacion de l'estrategia governamentala per « tornar a las lengas dichas regionalas tota la plaça que se meritan » e levar los « varrolhs administratius » que frenan encara lor desvolopament.
La letra es signada per mai de cinquanta deputats, eissuts de regions e de sensibilitats divèrsas dont pel territòri occitanofòn : Christine Arrighi (Nauta Garona), Colette Capdevielle (Pirenèus Atlantics), Hendrik Davi (Bocas de Ròse); Iñaki Echaniz (Pirenèus Atlantics); Denis Fegne (Hautas Pirenèas), Martine Froger (Arièja), Laurent Lhardit (Bocas de Ròse); Jacques Oberti (Nauta Garona), Sebastian Peytavie (Dordonha), Marie Pochon (Droma), Valérie Rossi (Alps Nauts), Jean-Louis Roumégas (Erau), Hervé Saulignac (Ardecha), Sebastian Sant-Pasteur (Gironda), David Taupiac (Gèrs).
Aquela pluralitat fa pròva d'un consensus nacional creissent a l'entorn de la necessitat de jostenir las lengas regionalas e de considerar que son un enjòc nacional, cultural, educatiu e democratic.