La seguida de la cronica d'Isabelle Collomb, toponimista al Congrès, dedicada a la toponimia occitana dins la quala evocarà l'avançada de sas òbras e diferents aspèctes e nocions d'aquela disciplina. Nos informarà tanben de l’actualitat de la recèrca e de las publicacions.
Los luòcs de passatge e la mejançariá
Las frontièras dont avèm delimitat las traças toponimicas son pas impermeablas. Existisson de luòcs que permeton de las passar, de passatges.
En Carcin lo « pas » designa « la dintrada d'un camp », ont es installada la cleda que permet de passar las parets de pèiras secas qu'entornejan la tèrra enclausa. Mas, d’un biais general, lo tèrme designa mai volontièr de passatges de frontièras territorialas. La Fontaine du Prat del Pas [font del Prat del Pas] a Luganhac (Òlt) es situada dins un bèl prat, que fa limit amb la comuna de Cregòls ; Le Pas de la Clède [Lo Pas de la Cleda] es lo « passatge » entre Sant Simon e Durban (Òlt) a l'exacte limit ont es situat. Le Pas de l'Aze [Lo Pas de l’Aze] a La Guiòla (Avairon) se situa sus la rota que religa aquela comuna a La Calm (uèi comuna d'Argenças d'Aubrac), a l'exacte limit dels dos territòris, tot coma lo Pasnègre [Pas Negre] a Sant Pau de las Landas (Cantal) al ponch de frontièra amb Aitrac.
D'unes toponims usan d'imatges arquitecturals per evocar lo « passatge » : « fenèstra », « pòrta », e « portal » son de tèrmes que pòdon portar lo sens de « passatge ». Fenestres [Fenèstras] es en limit de comunas de Teminetas, Teminas e Sant Simon (Òlt) e lo famós Col de Fenestre [Còl de Fenèstra] de Sant Martin de Lantosca (Aups Maritims) que foguèt lo teatre de mantun episòdi istoric, permet lo passatge en Itàlia.
Porta [Porta], comuna de Portè e Pimorent (Pirenèus Orientals) es situat dins la Val de Querol qu'a plan temps constituït lo sol ponch de passatge entre lo País de Fois e Catalonha, sens que confirma Coromines pel nom del lòcdich e de la comuna. Dins Òlt, se tròba Le Camp de devant la Porte [lo Camp de davant la Pòrta], situat dins un confinh de la comuna de Mièrs (Òlt) en limit amb la de Tegrà ; Les Portes [Las Pòrtas] en limita de las comunas d'Aissets e de Rèirevinhas (Òlt) ; Pourtalie [Portalièr] a Boçac a l'exacte limit de las comunas de Boçac e de Cambolit (Òlt) entre las qualas se parteja. A l'Oèst, Le camp de la Porte [Lo Camp de la Pòrta] de Fois (Arièja) fa limit ambe Montgalhard e al Nòrd, lo lòcdich Les Portes [Las Pòrtas] a Doas-Cadièras (Alièr) acantona amb Tronget.
Lo puèg nommat Le Portal [Lo Portal] al Toronet (Var) acantona amb las comunas del Canet dei Mauros e Lo Luc. Lo masatge del meteis nom al Pònt de Salars (Avairon) es lo darrièr lòcdich abitat abans lo limit territorial ambe Tremolhas ; es portat Le Portail sus la carta de Cassini.
Per n'acabar amb l'idèa de « limita », examinarem qualques toponims qu'evòcan pas la frontièra, lo limit, mas la mejançariá e los territòris que se tròban al delà.
Es dins l'idèa de territòris partejats que s'encontra las primièras referéncias a « l'autre ». L'adjectiu occitan « mejan, mejana » pòrta aquela idèa. Se retròba segur dins lo nom de las comunas gardonencas de Mejanas e lo Clap e Mejanas d'Alès, mas tanben de biais mens evident dins Machine Serre [Mejana Sèrra] a Cras (Òlt) o encara dins La Mejance [La Mejança] e La Mejancerie [La Mejançariá] de Coson (Òlt) que son doas tèrras mejancièras e de la comuna de Gramat, darrèr lo limit ont se tròba La Méjancerie Haute [La Mejançariá Nauta].
Un autre adjectiu suggerís la meteissa idèa de mejançariá : « megièr, megièra ». Es sustot a l'origina de : La Garenne Mejère [La Garena Megièra] a Espedalhac que fa limit amb Quissac (Òlt), de La Béale Méjère [La Besala Megièra] d'Ainac (Òlt) a la frontièra de Sent Joan e la Ginèsta, Miegebat a Laruntz que miralha lo bearnés « Mieja Vath » o encara de la Combe Misere a Carculet que tòca Lo Bastit (Òlt) e es una « Comba Megièra ».
Enfin, existís de toponims qu’evòcan los territòris situats « al delà » del riu, de la montanha, de la frontièra… e lors abitants.
L'advèrbi « otra » o « oltra » se retròba dins lo nom de la Font d'Outriols a La Burgada (Òlt) qu'es una « font d'otra rials », situada coma las Garennes d'Ourtriol [Garenas d'oltra Rial] de L'Albenca al limit exacte de las doas comunas, lors noms renviant a lor posicion respècte al Riu de Siurac. Tot parièr, L'Oultre [L’Oltra] a Senta Crotz de Valfrancesca (Losera) es situada al ras immediat de dos ponts sul Valat de la Beçeda.
S'encontra tanben en toponimia occitana la preposicion « tras » portant lo sens de « darrièr » mas tanben lo de « per » o « entre », en provençal, sola o compausada amb « de » (« detràs »). Se citarà coma exemples Tras le Puech [Tras lo Puèg], al Fel (Avairon), Tras Castel [Tras Castèl] a Pegairòlas de Buòja (Erau), Detras lou Bos [Detràs lo Bòsc] a Senta Aulàsia (Losera) o encara Détras les Mourtiers [detràs los Mortièrs] a Rogon (Aups de Provença Nauta).
Conclusion
Lo vocabulari dels limits e de las frontièras es, coma o avèm vist, fòrça diversificat e a produch un plan grand nombre de toponims designant d'angles, de bordaduras, d’aurièras mas tanben de limits defensius, simplas sègas de romecs, palencs de fustas o muralhas de pèira, dels luòcs de passatge. L'amplor de la representacion toponimica del camp semantic del limit mòstra cossí la nocion d'apertenéncia a un territòri, quina que siá sa talha, revestís una importància particulara dempuèi l'origina de nòstras civilizacions modèrnas.
En èsser tot complèt sul subjècte, vos prepausarem lèu un article consacrat exclusivament a la toponimia occitana dels peatges.
Isabèla Collomb