Lettre de liaison :

Dictionnaire occitan

Résultats de la recherche (273) :

boutm.(d'une période) fin Basic (commun gasc-lang)
boutm.(extrémité) capBasic (commun gasc-lang)
boutm.(morceau) tròç
  • lang : bocin
Basic (commun gasc-lang)
boutnm
  • 1 (extrémité) cap, cima (f)
  • le bout du chemin lo cap del camin
  • 2 punta (f) (d'un objet)
  • 3 fin (f), acabament (d'une période)
  • 4 (morceau) tròç, bocin, flòc
  • un bout de pain un tròç de pan
  • 5 loc divau bout deloc prép al cap de
  • être à bout èsser a calòs
  • joindre les deux bouts téner pè a la bòla
  • en connaître un bout ne saber un tròç
  • pousser à bout montar lo lec, far venir cabra
  • venir à bout de véncer, se vengar de
  • àtout bout de champ loc adv d'aquí entre aquí, a cada moment
  • au bout du compte loc adv passat pertot, comptat e debatut
  • bout à boutloc adv un al cap de l'autre, un darrièr l'autre
  • à bout portantloc adv a boca de canon.
Laus (languedocien)
boutnm(fin, extrémité) : chap ADL Al chap del suc (Alancha). Alh chap d'un moment d'aprés (Chassinhòl) ; d'un bout à l'autre : d'un chap a l'aute / d'un chap qu'a l'aute ADL LBR ; au bout de (dans l’espace) : a la cima de ADL A la cima de la còsta. A la cima de la tala/taula (A. Delrieu). A la finta cima delh pin ; au bout de (dans le temps) : d’aicí adv, aprés (après) adv Aprés tres jorns, li chauguèt tornar atalar per portar una charrada de bòsc vas sa fenna (cònte) ; le gros bout d'une tige : pesal/pesau nm Virar lo pesau de l'estalambèl per tustar las bèstias (A. Delrieu). Omelhièr (Auvergnat)
boutnm(morceau) : morcèl ADL, bocin LBR, peça nf LBR ADL ; petit bout : bocarèl nm ADL, pauc nm ADL Aquel pauc de fenna, quò trabalha ! (A. Delrieu). Vase foeire mon pauc d'òrt. Omelhièr (Auvergnat)
boutm.capRei Bèthvéder (gascon)
boutnm
  • bot m. Le # du doigt (de la rue): Lo bot dau det (de la carriera).
  • fin f. Le # du mois : La fin dau mes.
  • (morceau): tròç m. Un # de pain : Un tròç de pan.
  • au # (de): au bot (de). Au # de dix ans : Au bot de dètz ans. Au # d'un certain temps : Au bot d'un temps.
  • tout au # : au bèu bot.
  • à # portant : a brutla mostacha.
  • au # du compte : au bot dau còmpte ; en fin de còmpte.
  • à tout # de champ : cf. champ.
  • savoir sur le # du doigt : saupre sus lo bot dau det / sus la poncha dei dets.
  • Il / Elle rit du # des lèvres : lo rire li passa pas lei dents. Ritz que d'una gauta.
  • être à # : èstre a non plus. Je suis à # : Siáu a non plus.
  • pousser à # [excéder]: metre a non plus.
CREO Provença (provençal)
boutm.
  • 1. (extrémité d’un objet, limite d’un espace, fin d’une durée) cap.
    ◊ le ~ du nez : lo cap(uth) deu nas. ∫ (expr.)
    ◊ à ~ de bras : au cap deu braç. ∫ (à ~ portant) a boca tocanta ; a rasèr de pèth. ∫ (mettre ~ à ~) encapçar ; acabolar. ∫ (à tout ~ de champ) a tot pip-pap ; a tot viracodet. ∫ (au ~ d’un moment) au cap d’ua pausa \d’ua estona ; passat ua pausa. ∫ (à ~ de forces) estarit,-ida ; aganit,-ida ; arreberat,-ada. ∫ (je suis à ~) no’n pòdi pas mei. ∫ (pousser qqn à ~) destermenar. ∫ (venir à ~ de) acabar ; maserar. ∫ (venir à ~ d’un travail) dar ordi a un tribalh.
  • 2. (partie d’un objet) tròç.
    ◊ un ~ de fromage : un tròç de hromatge.
    ◊ il en connaît un ~ : que’n sap un hèish \bèth còp.
  • 3. (indication de petitesse, utiliser le diminutif)
    ◊ un ~ de jardin : un casalet.
    ◊ un ~ de chemin : un troçòt de camin.
  • 4. (expr.)
    ◊ mettre les ~ : gahar los dehòras \las crampas de dehòra.
Per Noste (gascon)
boutnm.cap, estrem.Atau que's ditz (gascon)
boutm.cap * d’un ~ à l’autre
de cap en cima * savoir tout d’un ~ à l’autre saber tot pam per pam * être au ~ du rouleau èsser a cap de camin * le ~ du nez lo cap del nas * sur le ~ des doigts sul cap del det
Lagarde (languedocien)
boutnm.
  • (d'une période) fin (f.) ; riba (f.) ; bot.
  • (extrémité) riba (f.) ; bot ; chap ; cima (f.).
  • (morceau) bocin ; tròç.
Lexique limousin
boutonm.botonBasic (commun gasc-lang)
bouturef.(général) boturaBasic (commun gasc-lang)
bouturef.(enracinée) plant ; plançonBasic (commun gasc-lang)
boutadef.galejada ; badinadaBasic (commun gasc-lang)
boutiquef.botigaBasic (commun gasc-lang)
boute-en-trainm. inv.amusaireBasic (commun gasc-lang)
bouteillef.botelhaBasic (commun gasc-lang)
boutonnmde vêtement : boton ADL ; bouton sur la peau : boton ADL Un boton boton pelh nas ; bouton floral ou de pointe de branche : broton FLO. Omelhièr (Auvergnat)
boutonnm.botonLexique limousin
boutonnm
  • boton m[ts]. # de veste / de rose / de fièvre : Boton de vèsta / de ròsa / de fèbre. Tourner le # : Virar lo boton.
  • bouton-d'or : boton d'òr m.
CREO Provença (provençal)
boutonnm.boton (objet); vespilh, vespiron (pustule).Atau que's ditz (gascon)
boutonnm boton.Faure (vivaro-alpin)
boutervt.hòravirar. → chasser, exiler, expulser.Per Noste (gascon)

Voir dans le term'Òc

Espace public urbain

Lexique : Comèrci / Commerce

Lexique : Petita enfança / Petite enfance

Android

Clavier prédictif en occitan