Letra de ligason :

Lo Sistèma Internacional d’Unitats

Lo Sistèma Internacional d’Unitats (nom abreujat en SI), version modèrna de l’ancian sistèma metric, es lo sistèma d’unitats de mesura mai utilizat al mond. Es d’usatge legal dins gaireben totes los estats, en particular los estats europèus. Es descrich dins la brocadura oficiala1 (en francés, per de rasons istoricas) del Burèu Internacional dels Peses e Mesuras e mai sas traduccions en divèrsas lengas, e integrat a la nòrma internacionala ISO 80000.

Dins lo Sistèma Internacional, existisson d’unitats de basa (o unitats fondamentalas) e d’unitats derivadas. De prefixes permeton de definir de multiples e de sosmultiples d’unitats. Cada unitat a un nom (que depend de la lenga utilizada) e un simbòl (internacional, independent de la lenga). Per exemple, l’unitat de basa SI de la massa a per nom quilograma en occitan, quilogram en catalan, chilogrammo en italian, etc. ; son simbòl, quina que siá la lenga del contèxte, es : kg.

1. Règlas ortograficas e tipograficas

1.1. Escritura dels nombres en chifras

Lo separador decimal (entre la partida entièira e las decimalas) es la virgula o lo punt segon l’usatge corrent dins lo contèxte. Per exemple, l’escritura decimala del nombre 71/50 es 1,42 o 1.42.

Los nombres que comprenon un grand nombre de chifras se pòdon partejar, facultativament, en grops de 3 chifras separats per d’espacis, per fin de facilitar la lectura. Aqueles grops se separan pas jamai per de punts. Per exemple, lo nombre « dètz mila cinc cents » s’escriu en chifras : 10 500 o 10500 (mas pas 10.500).

1.2. Unitats

1.2.1. Noms d’unitats

Aqueles noms son de noms comuns : s’escrivon en minusculas e s’acòrdan en nombre (un mètre, trenta mètres). Aquela règla a pas cap d’excepcion : per exemple, l’unitat de basa de la temperatura termodinamica a per nom kelvin, nom comun provenent del nom del fisician William Thomson, melhor conegut coma Lord Kelvin : un kelvin, cent kelvins.

1.2.2. Simbòls d’unitats

Los simbòls d’unitats, invariables en nombre, s’escrivon en caractèrs romans (dreches). Son pas d’abreviacions : s’acaban pas per un punt2. Son en minusculas, exceptat quand lo nom de l’unitat proven d’un nom pròpri de persona : dins aquel cas, la primièira letra del simbòl es una majuscula. Per exemple, lo simbòl del quilograma es : kg (en minusculas) ; lo simbòl del kelvin es : K ; lo simbòl del pascal (unitat de la pression, que son nom proven del nom pròpri Pascal) es : Pa. Los simbòls s’emplegan unicament après un nombre escrich en chifras, e ne son separats per un espaci3 : 1 m (un mètre), 20 K (vint kelvins).

2. Unitats SI de basa

Grandor de basa
Nom de l’unitat
Simbòl
 
longor
mètre
m
 
massa
quilograma
kg
 
temps, durada
segonda
s
 
corrent electric
ampère
A
 
temperatura termodinamica
kelvin
K
 
quantitat de matèria
mòle
mol
 
intensitat luminosa
candèla
cd
 

 

Remarca : segonda, mòle, candèla son femenins. Los autres noms son masculins.

3. Unitats SI derivadas

3.1. Exemples d’unitats derivadas

Grandor derivada
Nom de l’unitat
Simbòl
 
superficia
mètre cairat
m2
 
volum
mètre cubic
m3
 
velocitat
mètre per segonda
m/s
 
acceleracion
mètre per segonda cairada
m/s2
 

 

3.2. Unitats derivadas qu’an de noms especials

Grandor derivada
Nom de l’unitat
Simbòl
 
angle plan
radiant
rad
 
angle solid
esteradiant
sr
 
frequéncia
hèrtz
Hz
 
fòrça
newton
N
 
pression
pascal
Pa
 
energia, trabalh
joule
J
 
poténcia
watt
W
 
carga electrica
coulomb, colomb
C
 
diferéncia de potencial electric
vòlt
V
 
capacitat electrica
farad
F
 
resisténcia electrica
ohm
Ω
 
conductància electrica
siemens
S
 
flux d’induccion magnetica
weber
Wb
 
induccion magnetica
tesla
T
 
inductància
henry
H
 
temperatura Cèlsius
gra Cèlsius
°C
 
flux luminós
lumèn
lm
 
illuminacion
lux
lx
 
activitat d’un radionucleïd
becquerèl
Bq
 
dòsi absorbida
gray
Gy
 
dòsi equivalenta
sievert
Sv
 
activitat catalitica
katal
kat
 

 

Remarca : aqueles noms son masculins ; hèrtz a per plural hèrtzes o hèrtz.

4. Multiples e sosmultiples decimals de las unitats

4.1. Prefixes SI

Una seria de noms de prefixes e de simbòls de prefixes permeton de formar los noms e los simbòls dels multiples e sosmultiples decimals de las unitats SI de 1024 a 10-24. Los simbòls dels prefixes s’escrivon en caractèrs romans (dreches) e s’estacan sens espaci als simbòls d’unitats per formar un nòu simbòl d’unitat ; per exemple : hm, km, µs, MJ, simbòls de l’ectomètre (100 m), del quilomètre (1000 m), de la microsegonda (0,000 001 s) e del megajoule (1 000 000 J).

Noms e simbòls dels prefixes SI :

Factor
Nom
Simbòl
Factor
Nom
Simbòl
 
101
deca
da
10-1
deci
d
 
102
ecto
h
10-2
centi
c
 
103
quilo
k
10-3
milli
m
 
106
mega
M
10-6
micro
μ
 
109
giga
G
10-9
nano
n
 
1012
tera
T
10-12
pico
p
 
1015
peta
P
10-15
femto
f
 
1018
exa
E
10-18
atto
a
 
1021
zetta
Z
10-21
zepto
z
 
1024
yotta
Y
10-24
yocto
y
 

 

4.2. Lo quilograma

Per de rasons istoricas, lo quilograma es la sola unitat de basa SI que son nom conten un prefixe. Los noms e los simbòls dels multiples e sosmultiples decimals de l’unitat SI de massa son formats dirèctament a partir del grama : per exemple 10-2 kg = 10 g = 1 dag (dètz gramas o un decagrama).

5. Unitats exterioras al Sistèma Internacional, mas que lor usatge i es acceptat

Grandor
Nom
Simbòl
Etimologia
 
temps
minuta
min
< latin minuta
 
 
ora
h
< latin hora
 
 
jorn
d
< latin dies
 
angle plan
gra
°
°
 
 
minuta
 
 
segonda
′′
′′
 
superficia
ectara
ha
< francés hectare
 
volum
litre
l o L
< francés litre
 
massa
tona
t
< francés tonne
 

 

Per exemple, s’escriu : 17 h 30 min, o : 17 h 30.
Remarca : ectara es un nom femenin (una ectara, doas ectaras)

1 Brocadura de 2006 : www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8_fr.pdf

2 Mas pòdon èsser seguits d’un punt en fin de frasa per rasons de puntuacion.

3 Excepcionalament, se met pas d’espaci davant los simbòls de las unitats sexagesimalas d’angle : 90°, 30′, 10″.