Letra de ligason :

Nòrmas graficas de l'occitan

Grafia comuna de la lenga occitana

La nòrma grafica emplegada, recomandada e gerida pel Congrès permanent de la lenga occitana es la « grafia classica ». Aquela nòrma es reconeguda pel Ministèri francés de l’Educacion Nacionala, per la Generalitat de Catalonha e pel Conselh generau d’Aran. Es estada tanben adaptada a l'occitan alpin oriental de las valadas occitanas d'Itàlia. Foguèt endralhada dins la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians de Loís Alibèrt publicada en 1935, puèi, après la segonda guèrra mondiala, aquela nòrma ortografica de l’occitan foguèt gerida al sen de l’Institut d’Estudis Occitans (I.E.O.) e s'adaptèt a las grandas variantas de la lenga. En 1997, d’universitaris e de militants culturals creèron lo Conselh de la lenga occitana (C.L.O.). L’autoritat scientifica d’aquel conselh foguèt reconeguda pel Conselh Generau d’Aran e per las associacions e las federacions istoricas occitanas, mas lo C.L.O. daissèt pauc a pauc sas activitats al començament de las annadas 2000. De membres del C.L.O. redigiguèron un tèxte comun amb de principis màgers e de modalitats d’organizacion per un organisme de regulacion de l’occitan. Lo tèxte aguèt un consensus politic e institucional e a l’Amassada de Vielha en Val d’Aran lo 23 de mai de 2008 ont èran representadas las collectivitats territorialas, las institucions e las associacions istoricas. Amassa, lancèron lo procèssus de creacion de l’organisme de regulacion de l’occitan : lo Congrès permanent de la lenga occitana, installat oficialament a l’Ostal de Region Aquitània a Bordèu lo 16 de decembre de 2011.

Lo Conselh lingüistic del Congrès es a actualizar e a completar las nòrmas ortograficas e oralas del Conselh de la lenga occitana. Per las principalas relacions grafia-fonia se pòt ja consultar sul site de tablèus illustrats sonorament aprestats pel Congrès per respondre als besonhs dels usatgièrs.

Val d'Aran

Eth 14 de gèr de 1983 es Normes ortografiques der aranés estèren adoptadas per decrèt signat peth president dera Generalitat de Catalonha e coma tau publicades en DOG num. 312 deth 16 de març deth madeish an. Er emple d'aguest e d'aguestes en toti es encastres dera vita vidanta dera societat aranesa : administracion, ensenhament e ahèrs particulars, sustot a compdar dera sua oficializacion (Lei de regim es peciau dera Val d'Aran de junhsèga de 1990) a determinat qu'aqueri punts dera normativa ortografica que balhavan lòc a quaques ambigüetats avessen d'èster tornats a campar.

Entà amiar tà devant aguest prètzhèit, eth Conselh Generau d'Aran creèc ua comission compausada per persones que heren partida dera Comission qu'elaborèc es Normes ortografiques de 1983, regent e eth burèu OFEA (Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés deth Conselh Generau d'Aran), en tot mantier un sarrat contacte tamb eth Conselh dera lenga occitana, ada quin apertien tanben quauques persones qu'en sòn dia heren partida dera vielha Comission.

Es diferéncies enter es dues « normes », era originau e era revisada, son plan petites e superficiaus quan aguestes s'apliquen ben, causa que mos hè assolidar que podem parlar d'ua soleta norma que teng dues variantes.

(prefàcia deras nòrmes ortografiques der Aranès, Frederic Vergès Bartau)

Valadas occitanas d'Itàlia

Nòrmas ortogràficas, chausias morfològicas e vocabulari de l’occitan alpin oriental :

La « Comission Internacionala per la Normalizacion Linguística de l’Occitan Alpin » es estaa creaa en 1999 sus propòsta de la Comunitat de Montanha de la Val Maira e dins lo quadre de la mesura 4.2 de la convencion Interreg II Itàlia - França. Aquesta comission era formaa da Giovanna Bianco, Franco Bronzati, Jean-Michel Effantin, Philippe Martel e Rosella Pellerino, abo la collaboracion de Dario Anghilante, e coordinaa da Xavier Lamuela. Son encharja era de propausar una ortografia e una varietat referenciala per l’ensem di parlars occitans alpins presents dins lo territòri de la Region Piemont e d’illustrar sa chausia abo un diccionari de uech mila paraulas.

La conven de mencionar quala es la relacion entre la lenga de las valadas dal Piemont e lhi autri dialèctes occitans. Lhi parlars dal nòrd, de las vals d’Ols, Cluson e Sant Martin, continuon sensa chambiaments importants aquilhi dal caire francés; pus al sud, la se fai gradualament la transicion vèrs lo piemontés, mas las características occitanas son sempre presentas e la referéncia a l’ensem de la lenga possibla.

Una varietat referenciala deu èsser generalament compresa e acceptaa. Un principi útil per l’establir es aquel de cerchar la forma de lenga que, apresa da un estrangier, lhi permeteria de comunicar normalament en donant l’impression de parlar una varietat que seria pas jamai aquela de l’interlocutor mas que poeria èsser aquela d’un luec ben pròche. Dins nòstre cas la fragmentacion dialectala permet pas de far aquò per tot l’ensem de las varietats presentas, mas, en o fasent per las valadas centralas, la s’obten já un modèl de lenga disponible per qualqui usatges generals. D’autre caire, dins la varietat propausaa, tot en cernent las características di parlars centrals, de solucions d’autras oríginas son estaas aculhias quand las semelhavon preferiblas, generalament perque las èron menc tributàrias de las influéncias italiana e piemontesa. En tot cas, en emplegant l’ortografia comuna, chascun pòt escriure dins sa pròpria varietat d’una maniera accessibla per l’ensem de lhi occitanòfons; aquò permet l’usatge de varietats localas dins ben de situacions pròprias de la varietat referenciala simplament en levant qualquas características tròp marcaas. Chal tenir da ment que la pràctica generala de l’occitan admet una lònja sèria de características dialectalas dins l’usatge cultivat; aquesta propòsta de varietat referenciala deu èsser donca presa coma un exemple de forma possibla per l’usatge general e non pas coma una lenga normativa rígida. Solament la pràctica abituala d’aquesta forma de lenga permeterè de fixar çò que chasque varietat locala lhi poerè aportar e çò que convenerè a l’usatge general. En consequéncia, la gramàtica e lo diccionari son presentats coma una caracterizacion de la varietat propausaa, en laissant de plaça, sus ben de ponchs, a de solucions alternativas.

Xavier Lamuela, coordinator de la Comission Internacionala per la Normalizacion Linguística de l’Occitan Alpin